Un excepcional document relatiu a la confraria de la Verge del Roser

Es conserva al Museu de Rubí un excepcional document del segle XVI, que és ni més ni menys que una butlla papal, segellada pel pontífex Pius V, que autoritza la fundació d'una confraria a Rubí, el 1571, dedicada a venerar la Verge del Roser. En aquells temps el rector era mossèn Joan Dora.

El document és de pergamí policromat i escrita en llatí. A la part superior, al centre, es pot veure un oval amb la imatge de la Verge del Roser i el Nen Jesús als seus braços, el qual allarga el Rosari a Sant Domènech, mentre que la Verge el lliura a Santa Rosa. L'oval de la part superior dreta allotja la imatge de Sant Pere i el de l'esquerra, Sant Pau. A la butlla també es troben dos ovals més, un amb la possible representació de Sant Jeroni i un altre amb Santa Magdalena. A la resta de l'orla es poden veure símbols relacionats amb la Passió.

La butlla. Foto Fundació Museu-Biblioteca de Rubí

El 7 d'octubre, dia en què va tenir lloc la batalla de Lepant, amb la victòria de les forces cristianes contra els turcs, va ser instituït, poc després, com a diada de la Commemoració de Santa Maria de la Victòria, anomenada posteriorment del Roser, i és per aquest motiu que, poc després d'aquell combat, a Rubí també va haver la intenció de crear una confraria dedicada al culte d'aquesta Verge. S'enllestiren, doncs, a partir de la butlla, les obres per crear una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que en els seus orígens era gòtica (encara no havia arribat el Renaixement a les nostres contrades) amb un retaule que es va realitzar el 1585, si hem de fer cas a l'estudi de Miquel Rufé sobre la devoció a la Verge del Roser a Rubí, publicat el 1993. Al llarg dels segles va experimentar moltes reformes i va passar a ser neoclàssica, fins que fou destruïda a la guerra civil i refeta després.

Capella del Roser el 1852.

A Rubí, entre finals del segle XIX i principis del SS encara es celebraven actes del culte al Roser i processons, les quals, uns quants cops a l'any, tenien inici a l'alba, amb el res del Rosari (costum molt vinculada al culte a aquesta Verge). D'aquí ve l'expressió "acabar com el rosari de l'aurora" (amb el seu equivalent en castellà), ja que en aquells temps es produïen de vegades veritables batalles compals entre el devots rosarians i els sectors anticlericals, ja de bon matí, es veu...

"El Rosario de la Aurora", de José García Ramos. Font: ABC.es

Després de la guerra "incivil" del 1936-1939, com ja sabreu molts de vosaltres, l'església de Sant Pere es va tornar a obrir al culte i es va restaurar de dalt a baix. Moltes capelles van ser refetes, entre elles la del Roser. L'altar actual, que té el seu origen en aquestes obres de la postguerra, presenta una imatge de la Verge, obra de Rafael Solanic (un escultor que va intervenir molt en aquells temps a l'església), i als costats unes altres que figuren Sant Francesc i Santa Llúcia, regals de devots rubinencs. També hi ha els quinze misteris del Roser i al fons, un mosai de Santiago Padrós.