Qui va ser Pere Aguilera i Garriga?

La plaça on se situa l'edifici de l'Ajuntament rep des de 1992 el nom de Pere Aguilera i Garriga, "el Torrelleta", fill predilecte de la ciutat des de 1987. Qui va ser aquesta persona? Us oferim cinc cèntims sobre la seva vida, lligada estretament al moviment catalanista i social, així com a la història de Rubí del segle XX.

Pere Aguilera als anys 80. Foto Fons Marroyo

Pere Aguilera va néixer a la nostra població el 1901 i des de molt jove va treballar de pagès. Aquest lligam amb la terra va influenciar tota la seva trajectòria política posterior. Va participar ja el 1922 en la fundació de la Unió de Parcers de Rubí i l'any següent va ser un dels integrants de la comissió organitzadora del primer congrès de la Unió de Rabassaires de Catalunya (recordem que els rabassaires eren pagesos que conreaven terres de vinya que no eren seves a canvi d'una part de la collita, mentre visquessin dos terços dels ceps). El 1924 fundà i presidí la Unió de Rabassaires de Rubí. Mentres, jugava com a futbolista al Rubí i escrivia abundants articles per publicacions de tipus republicà i esquerrà.

Pere Aguilera, jugador del Rubí. Foto Roset

Va ser president del Centre Democràtic Republicà (CDR), el solar del qual encara es conserva a la plaça del Dr. Guardiet i  el 1931 entrà de regidor a l'Ajuntament representant aquesta entitat. Va ser amic del president Lluís Companys, amb el qual compartia la preocupació per la sort dels rabassaires i pagesos. El 1933, ja en plena etapa republicana, va formar part de la Comissió Arbitral del Partit Judicial de Terrassa com a representant de la Unió de Rabassaires.

L'antic local del Centre Democràtic Republicà.

El febrer del 1934 fou nomenat alcalde de Rubí pel CDR, integrat dins Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), però, a conseqüència de la seva participació als fets del 6 d'octubre d'aquell any (un conat secessionista català) i la proclamació de l'Estat Català des de la nostra població, va ser detingut i sotmès a un consell de guerra que finalment el va absoldre.

El 1936 va tornar a ser alcalde per Esquerra Republicana i l'any següent marxà a files. Va ser batlle de la vila per tercera vegada des d'octubre de 1937 fins a abril de 1938, però fou cessat a causa d'una coalició d'extrema esquerra formada per la CNT (anarcosindicalistes) i el PSUC (comunistes filosoviètics).

Després de la guerra va marxar a França, però desprès de pocs mesos va tornar, cosa que li costà la presó a causa de les seves activitats polítiques durant la República, i a més amb tres condemnes a mort, que foren commutades per presó i posterior desterrament fora de Rubí.

Un cop mort Franco, amb la vinguda de la democràcia municipal el 1979 va ser escollit regidor d'ERC, l'únic d'aquell partit en aquell primer consistori, fins el 1983.

Pere Aguilera un cop restablerta la democràcia. Foto Roset

Va morir el 1991 i l'any següent la plaça de la Vila seria anomenada de Pere Aguilera i Garriga en el seu honor.