dimecres, 9 de novembre de 2016

 Apunts històrics sobre el Rubí del segle XVIII

Amb el Decret de Nova Planta, del 1716, es va crear una nova administració al Principat i aparegueren demarcacions com els corregiments. Rubí, que en aquella època deuria tenir uns 300 habitants, depenia del de Mataró. A més, el tradicional consell municipal de caps de família fou substituït per l'Ajuntament, un òrgan típic de Castella. De fet, amb la victòria borbònica es va transplantar el model francès a la península i tot es castellanitzaria, tal i com els francesos havien fet des de feia segles amb l'anorreament de les cultures occitana, catalana o bretona.

A Rubí no va tenir lloc cap batalla o esdeveniment memorable en època de la guerra de successió si exceptuem el pas de tropes borbòniques per la riera (vegeu l'article d'Eduard Puigventós al respecte: http://www.rubitv.cat/20130913/4848/rubi-i-el-1714).

No obstant, la població se'n ressentí. A més de l'anihilació d'òrgans de govern seculars, la pressió fiscal i la guerra afectaren sobre tot la població infantil, segons ens explica Carme Bencomo al Butlletí núm. 40 del GCMR-CER (març de 1996).

Cal dir, però que també hi hagueren col·laboradors dels borbons a Rubí: esmentem els Brustenga, els Serrafossà, els Mir, els Rosés i els Pi de la Serra, famílies benestants propietàries de terres, beneficiats per la prosperitat que vindria després de la qual tot segui parlarem.


Can Mir i les seves terres, que al s. XVIII eren vinyes.

I és que un cop passada la guerra de successió i els seus efectes, a poc a poc, la població i l'economia del país anirien creixent al llarg del segle. A Rubí, del 265 habitants de 1708 i els 327 del 1719, passarem a finals de segle (1787) a 345 persones. Un creixement lent, però inexorable, propiciat per l'augment de la natalitat i l'estabilitat que donava certa prosperitat agrícola i artesanal que anirà consolidant-se al llarg del segle XVIII.

Pel que fa a la producció artesanal (encara no s'havia produït la revolució industrial), destaquem les 2 o 3 fàbriques d'aiguardent o la fabricació de rajoles de bona qualitat, que esmenta el viatger Francisco de Zamora en la seva descripció de Rubí efectuada el 1789. També existia el cultiu de cucs de seda i es començà a teixir el cotó.

Però el més important, quant a l'economia, va ser la producció agrícola, que començà a tenir un caire més comercial. I concretament la vinya va ser el cultiu més important ja en aquest segle. Francisco de Zamora va dir que Rubí "tiene riego y buenos viñedos". Cal destacar la peculiar forma de contracte de casa nostra entre els propietaris de terres i els pagesos: la rabassa morta. Consistia en la cessió per part d'un terratinent  d'un tros de terra per plantar vinya a canvi de pagar un cens en forma de diners o en espècies. El contracte acabava quan les 2/3 parts dels ceps morien. Però molts llauradors encorbaven sota terra un sarment del cep que havia mort perquè arrelés i aixi, amb aquesta "trampa", feien que el contracte de rabassa morta mai no acabés.

Tot això farà que les masies estiguin en ple apogeu. En algunes es fan grans reformes com a Ca n'Oriol.

Masia de Ca n'Oriol, reformada al segle XVIII.

El creixement de la població també es fa patent en el casc urbà de Rubí, que lentament va augmentant de superfície habitada. Molts camins esdevenen carrers (el de Sant Joan, el de Sant Pere...) i s'edifiquen noves cases. Segons Lluís Garcia (Butlletí GCMR-CER, núm. 40, març de 1996), entre 1761 i 1782 es construiren 39 cases noves.

Coservem també algunes mostres de patrimoni arquitectònic del segle XVIII a Rubí: al castell, que ja era, més que una fortalesa, una casa de pagés benestant, s'escapçaren els merlets de la paret est del cos oriental i es tapiaren els de la paret oest, per tal d'instal·lar-hi una teulada. L'ermita de Sant Muç es va remodelar quasi totalment i es realitzaren les pintures del seu interior.

Ermita de Sant Muç. Font: Viquipèdia

Però cal destacar sobre tot una obra que mostra l'impuls que adquirí l'agricultura a la població: el pont-aqüeducte de Can Claverí. El 1753 es va rectificar el curs del torrent que venia de can Ramoneda i anava en direcció a la riera, per tal d'augmentar el cabal d'aigua que Rubí necessitava per mantenir el seu apogeu agrícola.

Pont-aqüeducte de Can Claverí. Foto Jordi Vilalta

Per últim, destaquem un important personatge del Rubí del segle XVIII: Anton de Borja, al qual està dedicat un dels tres centres d'assistència primària de Rubí. Fou cirurgià i escriví diversos tractats de medicina. També exercí com a secretari de l'Ajuntament de Rubí. Curiosament,  redactà els seus documents i treballs en català en època de Felip V, poc després de la guerra de successió.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada