Activitats del segon semestre de 2015

Estem ja preparant les activitats del segon semestre del 2015. Després d'uns primers mesos d'aquest any plens de xerrades, actes i amb la continuació de les exposicions dedicades al 90 aniversari del Museu, no pensem en reposar, ans al contrari.

En primer lloc, s'està parlant d'una mostra de quadres de petit format de pintors com Abelló, Tàpies, Hugué... però l'assumpte està una mica tendre encara. Possiblement es presenti al públic el proper setembre, o, el que és més probable, cap al gener, al Museu Vallhonrat.

L'octubre el dedicarem al patrimoni industrial de la ciutat. Cada tardor, des de 1991, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat dóna difusió d'activitats vinculades a la difusió del nostre llegat cultural a través de les Jornades Europees de Patrumoni (amb el suport del Consell d'Europa). Aquest any la temàtica girarà en torn al patrimoni industrial i tindrà lloc entre el 9 i el 12 d'octubre.

El conjunt del Vapor Nou. Foto Jordi Vilalta

Com a Centre d'Estudis i Grup de Col·laboradors del Museu hem pensat en organitzar una petita ruta per algunes indústries de Rubí. Particularment, l'itinerari passaria pel Vapor Nou, la Supersond, les naus Pich Aguilera, les de l'Escardívol, i la fàbrica de Joan Debant. Per portar a terme aquesta activitat ens posarem en contacte amb el Museu Municipal Castell, entitat amb la qual pensem realitzar més accions de divulgació cultural en un futur més o menys immediat.

De cara al novembre tenim previst un minicicle de xerrades que tractarà sobre els alcaldes del franquisme a Rubí, Ja hem començat a preparar aquesta activitat amb tres estudiosos locals que impartiran les conferències. Aquestes tindrien lloc a l'Ateneu, per la qual cosa també cal que ens posem en contacte amb aquest equipament.

Banderes del passat règim a l'Ajuntament de Rubí. Anys 70.
Foto cedida per Joan Miquel Merino

I, com és ja tradició, a finals d'any, la presentació del Butlletí 65 del GCMR-CER, que tindrà com a eix fonamental un estudi de Francesc Margenat sobre l'estela ibèrica de Rubí.

Estela ibèrica de Rubí. Foto Jordi Vilalta

Com vegeu, no estem aturats ni un moment quan es tracta de divulgar la nostra història i el nosre patrimoni.

Pel·lícules històriques al Castell


El Museu Municipal Castell ha programat  per aquest mes de juliol un cicle de pel·lícules relacionades amb la història que es faran (se suposa) al pati de l'equipament cada dijous. Durant la projecció s'oferirà als assistents una copa de cava.

Com a entitat hem rebut aquest programa que inclou les següents pel·lícules:

- "SOTA EL SIGNE DE ROMA" (1959), el dia 8. L'acció d'aquesta pel·lícula transcorre a l'actual Síria, però al segle III, quan regnava l'ambiciosa i astuta reina Zenòbia (encarnada per una exhuberant Anita Eckberg). És un homenatge a Palmira, la ciutat avui amenaçada per la barbàrie de l'EI, que havia estat la capital d'aquell regne, en pugna sempre amb l'imperi romà.

- "COMPANYS, PROCÈS A CATALUNYA" (1978), el dia 16. Es tracta de la detenció que va fer la GESTAPO de Companys i Aguirre, presidents de les comunitats catalana i basca respectivament, el 1940 a França. Foren lliurats al govern de Franco i Companys fou afusellat a Montjuïc després d'un procès sumaríssim. Cal recordar que al castell es pot veure l'exposició "Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys".

- L'ÚLTIM TREN A AUSCHWITZ"  (2006), el dia 23. Versa sobre un tren carregat amb 688 jueus que, el 1943, es dirigí al camp de concentració d'Auschwitz, a fi de ser eliminats. El castell porjecta aquesta pel·lícula en ocasió del 70 aniversari de l'alliberament dels "lager" nazis per les tropes aliades.

- "TOPKAPI" (1964), el 30 de juliol. Una parella vol robar del palau de Topkapi, a Estambul, una daga d'incalculable valor i tenen l'ajut de diversos col·legues. Ara bé, per no se interceptats, només poden entrar per la cúpula de l'edifici.

Creiem que és una bona idea, el fet de passar una estona a la fresca gaudint d'aquestes pel·lícules amb transfons històric, però pensem que no s'ha fet molta difusió d'aquesta activitat. Contribuïm, doncs, a través del blog, a divulgar-la. El fet és que pensem que cal estretar més les relacions amb els companys que gestionen aquest equipament, a fi de realitzar més accions conjuntes, Precisament aqiest és un dels objectius que ens hem plantejat com a entitat aquest segon semestre.

Un homenatge a Anton de Borja per Festa Major


La tradicional activitat de carrer del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubi per la Festa Major ha tingut aquest any una major rellevància, ja que no només s'ha presentat al públic la parada del "carrer principal", és a dir, el passeig de Francesc Macià, que aquesta vegada anava dedicada a Anton de Borja, sinó que també s'han reobert dues de les exposicions dedicades al 90 aniversari del Museu de Rubí, actives l'hivern passat.

Quant a la parada del passeig de Francesc Macià, cal dir que han estat set plafons dedicats a la memòria d'aquell metge i secretari de l'Ajuntament de Rubí, que, precisament ara fa exactament 300 anys rebia un curiós salconduït expedit per Pedro Rodríguez de Montánchez (el protometge corresponent) per tal que el de Borja pogués expel·lir ventositats en públic sense "por ello sea visto incurrir en las penas de la grosería".

Però no només per aquesta anècdota és conegut Anton de Borja (al qual Rubí té dedicat un carrer a la zona de Ca n'Oriol), sinó que fou un personatge amb una vida prou interessant. Sembla ser que participà en la defensa de Barcelona durant la guerra de successió i que després es traslladà a viure a Rubí, on exercí fins a la seva mort el càrrec de secretari de l'Ajuntament i metge de la població.

Conservem algunes obres sobre medecina d'Anton de Borja, totes escrites en català, en un moment en què aquesta llengua no estava permesa en l'àmbit oficial.

El seu fill Miquel i el seu nét del mateix nom continuaren l'obra d'Anton i exerciren els mateixos càrrecs a Rubí, Així, durant tot el segle XVIII aquesta nissaga de metges va viure i va prestar els seus serveis als rubinencs/ques de l'època,

L'exposició i l'article aparegut al nostre últim Butlletí són un petit homenatge que creiem calia fer a aquest prohom.

Una bona selecció fotogràfica del Rubí dels anys 60 a 90

L'exposició de fotografies d'Ignasi Marroyo sobre imatges del Rubí dels anys 60 a 90, que es troba ubicada a la Biblioteca Mestre Martí Tauler s'ha prorrogat fins al 17 de juliol.

"Rubí vist per Ignasi Marroyo" és una interessant mostra de fotografies que a molta gent nascuda abans dels 80 els farà resorgir records i també, per què no?, una certa nostàlgia.

Ja de per si, la gran imatge ampliada que presideix el lloc de l'exposició (foto de dalt); l'entrada a Rubí per la carretera de Sant Cugat (al carrer de Cervantes) és un intent d'ambientar el visitant en aquella, fins el 1986 vil·la, de voreres estrutinades, de carrer amb sotracs, de cotxes "dos cavalls", vespes, el pas a nivell de la via del tren, la construcció desordenada d'edificis i edificis... Aquesta exposició mostra en cert sentit un moment de profunda transformació del nostre Rubí. Un treball de Ramon Batalla al Butlletí que molt aviat veureu a la venda a les principals llibreries de la ciutat ens descriu de manera minuciosa com es van produir aquests canvis.

Cruïlla entre carrer de Cervantes i avinguda de Barcelona

                                       
Entre les fotografies cal destacar algunes com la de la cruïlla entre el carrer de Cervantes i el de Barcelona, en la que es veuen diversos vehicles, entre ells dos camions, en una mena de "caos organitzat", o l'avinguda de Barcelona plena de sotracs, o la vista a vol d'ocell de la plaça del Dr. Pearson, on a l'esquerra es pot veure la casa de cal Notari. També tenen un gran impacte visual i un contingut històric remarcable la que presenta la masia de Can Cabanyes i al fons els blocs del 25 de Setembre, símbol del creixements desortbitat de finals dels 60, o la d'algunes places com la "del Casino" o de l'església, amb el mercat... El celler i el castell, tots dos immortalitzats abans de les seves "rehabilitacions" tenen també el seu lloc. En suma, un bon compendi del que va ser aquell Rubí canviant de la segona meitat del segle passat.

El 25 de Setembre, can Cabanyes i l'antic camp de futbol

                                     
No només aquesta exposició ha estat prorrogada. Fins al 29 de juny encara podreu visitar al celler "Ignasi Marroyo i amics - Retrats", una selecció de 54 imatges de persones captades per Marroyo, i 34 d'altres companys vinculats al món de la fotografia,

Un nou número del Butlletí

El passat dimarts dia 16 de juny va tenir lloc a l'auditori del Castell, és a dir, del Museu Municipal, la presentació d'un nou número del Butlletí.

Aquesta vegada foren dos els treballs que s'hi presentaren, a més de l'habitual secció del Noticiari, que explica les principals activitats a Rubí referents a la divulgació del patrimoni.

En primer lloc, un documentadíssim estudi de Ramon Batalla sobre la indústria rubinenca i del desenvolupament urbanístic de la nostra població en temps del franquisme, en el qual podem copsar els profunds canvis que ha patit Rubía al llarg de la segona meitat del segle passat, L'article, que ocupa gran part de la publicació, ens presenta una gran abundor de gràfics on podem veure aspectes tant interessants com les indústries que foren afectades per la rierada del 1962, l'evolució del nombre d'establiments industrials a Rubí, la població al llarg dels diversos decennis (creixement, lloc de naixement...), els treballadors/es als diversos sectors de la indústria, la superfície industrial al llarg del temps, el grau d'instrucció, la superfície conreada...

Les naus de la Pelleria, afectades per la rierada.
Foto Bartomeu Cucurull

En segon lloc el Butlletí també ofereix als lectors/es un treball dels estudiosos locals F. Xavier Arís i Pere Bel sobre el "Document dels Pets", un imprès que el 29 de junt proper complirà 300 anys exactament, i que es tracta d'uin salconduït expedit en favor d'Anton de Borja, cirurgià i secretari municipal de Rubí, perquè pogués expel·lir ventositats en públic, a ran d'una malaltia que els provocava. Anton de Borja, tal com va recalcar F. Xavier Arís en l'exposició del seu article, fou, a més de cirurgià i secretari, un gran defensor de la llengua catalana. Sembla ser que va participar en la defensa de Barcelona contra les tropes borbòniques, i, a més, després del Decret de Nova Planta, va tenir el coratge d'escriure tota la documentació municipal, i les seves obres sobre medecina, en llengua catalana.

El "Document dels Pets"

El Butlletí número 64 estarà aviat a la venda a les principals llibreries de la població i al Punt d'Informació de l'Antiga Estació, per només 6 €.

L'exposició itinerant dedicada al Dr. Josep Guardiet

L'exposició "El beat Dr. Guardiet, fundador del Museu de Rubí", que havia estat muntada a l'Auditori Vallhonrat aquest hivern, ha esdevingut una mostra itinerant per diverses parròquies del Vallès i també ha estat demanada per Manlleu, localitat natal del rector màrtir.

Aquesta exposició està organitzada i elaborada per la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, a més del Grup de Col·laboradors i del Centre d'Estudis Rubinencs.

Després de Rubí, l'exposició va ser traslladada a la catedral de Terrassa. Després es va instal·lar a la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell, on es va inaugurar el 30 de maig passat. Romandrà visitable tot el mes de juny, als locals annexos a l'església.

Rosa Maria Arís presenta l'exposició a Sabadell.

Foto F. Xavier Arís

L'exposició dedicada a la vida i l'obra del Dr. Josep Guardiet és la primera en tota la història de les nostres entitats que esdevé itinerant, El nom de Rubí i d'una de les persones més destacadaes del segle XX de la nostra localitat es passeja per diversos llocs de la comarca, i en un futur immediat, molt possiblement per Manlleu (Osona).

L'exposició consta de 23 panells amb fotografies i text. Les imatges s'han extret de l'Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí. S'estructura en tres blocs: Déu i Església (tasca del Dr. Guardiet a diverses poblacions i a Rubí); Infància i Joventut (fundació de les entitats culturals de Rubí), i Als Rubinencs (viatges, romeries, excursions, la seva última carta i testimonis de persones que van conèixer el Dr. Guardiet).

Rosa Maria Arís a l'exposició de la Santíssima Trinitat de
Sabadell. Foto de F. Xavier Arís.

És una manera de rendre tribut a qui va fundar no només el Museu de Rubí, el 1924, sinó tota una sèrie d'institucions culturals, algunes d'elles com l'Esbart Dansaire, de prestigi internacional.

Al marge de les ideologies i de les creences religioses, per tant, pensem que cal recordar l'obra d'aquell actiu rector del Rubí de la primera meitat del segle passat.

El primer conservador del Museu de Rubi

Pocs anys després de fundar-se el Museu de Rubí, el 1924, es va crar un patronat per tal de gestionar els fons museístics. Era el 1930. Aquesta institució, presidida pel Dr. Josep Guardiet, rector de la parròquia de Sant Pere de Rubí, comptava amb diverses personalitats vinculades a la cultura local.

Josep Serra i Rosselló fou el primer conservador del Museu, fins al 1969, data de la seva mort. En Josep Serra va néixer a Rubí el 1899. Des de molt jove va estar vincular a la parròquia i al Casal Popular.

Josep Serra. Fons Marroyo

Quan es va obrir el Museu, s'encarregava de les exposicions temporals anuals i feia de guia els matins dels diumenges, quan s'obria al públic (eren uns altres temps). Ja des del seu càrrec de conservador, com hem dit, des de 1930, es va dedicar a recopilar dades disperses sobre història de Rub (conservem totes aquestes notes) i publicà escrits sobre aquesta temàtica al setmanari catòlic rubinenc "Endavant". També va catalogar les troballes arqueològiques i numismàtiques, i recuperar objectes i documents antics. I cal dir que, als inicis de la nostra incivil guerra, gràcies a les seves negociacions amb el Consell Municipal de Rubí, moltes peces d'art religiós van ser rescatades de les flames del 1936,

Després del conflicte, va tornar a les seves ocupacions. Seguí sent el conservador del Museu, que va ser reobert el 1956 en un altre emplaçament (abans s'ubicava a l'actual edifici de les Escoles Montserrat), situat a l'antiga fonda de Cal Sabaterer (on fins el 1988 hi havia la Biblioteca i el Museu), ara desaparegut.

Edifici on es trobava el Museu, poc abans de ser enderrocat
Foto Fons Marroyo

A més de la seva tasca dins el Museu de Rubí, cal destacar que ordenà l'Arciu Parroquial i l'Arxiu Municipal de Barcelona, i fou autor de molts articles en publiccions de Rubí, així com de llibres com "Ermites del Vallès" o "Cronologia dels veguers de Barcelona". També impartí moltes xerrades sobre matèria religiosa des de la perspectiva històrica (era un fervent catòlic).

Obra de Josep Serra sobre les ermites del
Vallès. Font: www.todocoleccion,net

En Josep Serra i Rosselló va deixar enrera una meritòria tasca digna d'exemple. Un carrer de Rubí està dedicat al primer conservador del Museu de Rubí, S'ho mereix.