És sabut que la nostra terra rubinenca i vallesana en general ha estat pròdiga durant segles en la producció del vi, un dels aliments primordials a la nostra dieta mediterrània.
Però quan es va començar a elaborar aquest preuat líquid? Ja almenys des de l'època dels antics grecs o potser abans, arribava a les nostres costes per ser consumit per la classe dirigent. Però va ser quan la terra que actualment coneixem com a Catalunya va caure dins l'òrbita romana, a partir especialment del segle II aC, que el consum de vi entre els habitants de la zona va augmentar, procedent de les vinyes italianes i transportat a terres iberes en vaixells carregats d'àmfores.
Però aviat la Laietània, la regió que en època ibera i romana abraçava les comarques dels dos vallesos, el Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès, es va espavilar i va començar a elaborar el seu propi vi a la primera meitat del segle I aC no només per consumir-lo a casa nostra sinó també per destinar-lo a l'exportació.
Els terrissaires laietans fabricaven àmfores a imitació de les italianes, de la forma anomenada Dressel 1 (pel cognom de l'arqueòleg que va estudiar al segle XIX les àmfores romanes i les va classificar), però ja a mitjans segle I aC elaboraren recipients amb formes pròpies: la Tarraconense 1 o Laietana 1. Ja als anys 40 del segle I aC aparegueren a casa nostra les anomenades Pascual 1 (del cognom de l'estudiós català que les va identificar per primera vegada), que exportaven el nostre vi al sud de les Gàl·lies i a les Balears.
 | |||
| Àmfores fabricades a l'actual Cabrera de Mar, on hi havia una ciutat iberoromana. |
A can Fatjó, l'hàbitat que molts autors identifiquen com a l'antiga Rubricata esmentada pel geògraf Claudi Ptolemeu al segle II dC, ha aparegut algun fragment d'àmfora romana autòctona.
L'àrea situada al barri de la Plana del Castell (naus de la Supersond, i també el centre de la ciutat, concretament a la plaça del Dr. Guardiet, on s'han efectuat diverses campanyes arqueológiques fa pocs decennis, també han ofert vestigis d'aquests recipients contenidors de vi fets a la nostra terra.
D'àmfores itàliques de la forma Dressel 1 hem trobat restes a llocs de la Plana del Castell com el carrer de Pau Casals (aquí s'ha pogut reconstruir una sencera que podeu veure a una de les fotos que acompanya aquesta entrada) o cal Coll (al passeig de la Riera, 105), i al centre de Rubí (carrer de la Unió, carrer de Santa Llúcia, passatge de Sant Francesc), concretament d'una variant una mica més antiga anomenada "grecoitàlica", de la que també s'han trobat testimonis a una sitja de Can Fatjó.
 | |
| Àmfora italiana trobada al carrer de Pau Casals. |
Pel que fa a l'entorn rural, s'han trobat restes d'àmfores romanes d'aquell temps (segles II - I aC) a can Xifre (prop de l'IES J. V. Foix), can Ramoneda, can Xercavins, entre can Pi de la Serra i can Serrafossà i al Dipòsit General d'Aigües de can Rosés (fragments molt petits). En molts casos es fa difícil, a manca d'estudis més exhastius, dilucidar quines eren d'importació i quines fabricades al país. Pel que fa a estructures relacionades amb la producció de vi, els cups trobats als jaciments arqueológics rubinencs romans són més aviat de datació imperial romana, quan el procés de l'elaboració del vi i la seva exportació van augmentar de manera considerable.
En una altra entrada parlarem de la gran producció de vi laietà i rubinenc en època de l'imperi roma.
Bibliografia
- Arqueociència, 1996: Memòria de l'excavació arqueològica a la plaça Dr. Guardiet. Rubí, Vallès occidental, Servei d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, Barcelona (memòria inèdita)
- Arqueociència, 2003: Memòria del seguiment arqueològic realitzat al carrer Xercavins núm. 8. Rubí, Vallès Occidental. 02 al 10 de desembre de 2002, Servei d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, Barcelona (memòria inèdita).
- ARRAGO, SL, 2004: Arqueologia i Patrimoni: Informe per a la destruccció i/o eliminació de les estructures arqueològiques excavades al C/ Unió, 13-17 de Rubí (Vallès Occidental). Maig-Juliol 2004, Sabadell, juliol de 2004.
- Comas, M., 1985: Baetulo, les àmfores, Monografies Badalonines, 8, Museu de Badalona.
- Comas et alii, 1987: Comas, M; Martín, A; Matamoros, D., i Miró, J.: “Un tipus d’àmfora Dressel 1 de producció laietana”, Jornades Internacionals d’Arqueologia romana. De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior, Museu de Granollers, 1987, p. 372-378.
- Enrich, R., 1992: “Memòria del seguiment arqueològic de la rasa de Telefònica. Rubí, 1987-1988”, Butlletí, 35, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1992, p. 161-184.
- Molina, D., i Roig, J., 2007: Memòria de la intervenció arqueològica al c/Unió, 13-17 de Rubí (Vallès Occ.). Maig-Juliol 2004, Arrago, S.L., Sabadell (memòria inèdita).
- Nolla, J. M., 1985: “Una nova àmfora catalana: la Tarraconense 1”, El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes I Col·loqui d’Arqueologia Romana, Museu de Badalona, p. 217-223.
- Oller, J., 2016: El territorio y poblamiento de la Layetania interior en época antigua (ss. IV aC – I dC), Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
- Oller, J., 2019: “Hàbitat rural i producció vitivinícola al Vallès en època antiga (segles I aC-I dC)”, a Carreras, C.; Folch, J., i Guitart, J. (a cura de): Laietània interior: marques i terrisseries d'àmfores al Vallès Occidental i Oriental, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Tarragona, p. 11-30.
- Vilalta, J., 2008: “La Plana del Castell a l’antiguitat ibèrica i romana: una aproximació”, Butlletí, 52, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 16-23.
- Vilalta, J., 2010: “La colonització del camp en època romana republicana al territori de Rubí (s. II-I aC)”, Butlletí, 55, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 11-23.
