dimecres, 6 de juliol de 2016


 Manuel Murillo, l'últim alcalde franquista de Rubí

Avui parlarem del tema estrella del nou Butlletí publicat per la nostra entitat. Concretament ens centrarem en dir algunes paraules sobre el qui va ser l'últim dels alcaldes franquistes de Rubí: Manuel Murillo Iglesias.

Va néixer a Rubí de família aragonesa i cal dir que el seu cognom de naixement era Expósito i que se'l va fer canviar a causa de les seves connotacions ("fill de pare desconegut").

Manuel Murillo el 1962. Foto J. Feliubadaló (Arxiu Municipal de Rubí)

Era un falangista convençut: ostentà els càrrecs de Jefe Provincial de Cadetes y Guías de la Provincia de Barcelona, Delegado Local de Educación y Deportes, Delegado Local del Frente de Juventudes, Delegado Local de Sindicatos i cap de la Central Nacional Sindicalista (CNS) a Rubí. Després, com alcalde, també sería el Jefe Local del Movimiento, com és obvi. Durant els mandats dels batlles Fortino i Rufé va ser regidor i tinent d'alcalde.

Caricatura de Murillo, de J. Jacas

Se li van atorgar nombroses condecoracions: Cruz de Caballero de la Orden de San Jorge, Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros, Medalla de Primera Clase al Mérito Sindical, Encomienda de la Orden del Mérito Civil, etc.

Després dels fets de la rierada, en què Miquel Rufé va ser destituït com alcalde "per problemes de salut", encara que com molts saben la causa real va ser una altra, va ser proclamat com a primer mandatari de l'Ajuntament, concretament el 20 de novembre de 1962, una data simbòlica del calendari franquista.

Proclamació de Murillo com alcalde. Foto J. Feliubadaló (AMR)

Va combinar el seu càrrec al front del municipi amb la seva activitat professional com a pèrit químic. També donava classes de ciències als Maristes de Rubí.

Durant el mandat de Murillo Rubí va crèixer de manera desaforada i es produí una important expansió urbanística. Nous barris com Las Torres o Rubí 2000 van aparèixer, producte d'una massiva immigració procedent del sud de la Península. Tot i la massiva construcció que va tenir lloc, les infrastructures bàsiques eran molt poques.

Construcció de Las Torres, 1969.

També es van recuperar les celebracions franquistes i l'activitat de les organitzacions del règim.

Celebració a la Creu dels Caiguts. Foto J. Feliubadaló (AMR)

Cap als anys 70 es varen produir moltes vagues, com la de la Josa, el 1971, així com importants mobilitzacions obreres a Rubí, que foren durament reprimides.

Manifestació de treballadors de Francino, 1977. Font: El Bullidor

Murillo va presentar la seva dimissió el 30 d'agost de 1977, poques setmanes després de les eleccions generals del mateix any. El camí cap a la democràcia municipal començava a poc a poc.

Un cop apartat del poder va escriure les seves memòries al llibre "40 años de Rubí", un document important per entendre la seva manera de pensar.

Si voleu saber-ne moltes més coses, adquiriu el nostre Butlletí a les principals llibreries de Rubí, on apareix un interessantíssim article de Jaume Parras sobre els últims alcaldes del període franquista a la nostra població.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada